Consell Insular d'Eivissa Administracions públiques EIVISSA Balears, Illes

Paisatges comestibles

"La cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola" 
Així ho expressava l'escriptor Josep Pla, deixant clar l'estreta relació entre cuina, home i paisatge. A Eivissa, des de l'antiguitat l'home s'ha proveït dels productes oferts per la natura, pescant a la mar, caçant o recol·lectant al bosc. Amb l'arribada de l'agricultura va ser capaç de conrear per assegurar-se sustentació i així  es crearen els paisatges agraris d'Eivissa, on domina el secà i, allí on es podia disposar d'aigua dolça, va fer aparèixer exuberants hortes. La cuina tradicional d'Eivissa és diversa per la diversitat de productes que obté dels paisatges, i és diversa per les persones que la varen crear. Existeix una cuina de la mar, dels pescadors, i una cuina d'interior, dels pagesos. Però la petita dimensió de l'illa va facilitar l'intercanvi de productes, de manera que els pescadors, intercanviant les seues captures per productes de l'horta, crearen els plats més excel·lents de la cuina de peix, i els pagesos, molts d'ells també pescadors, fusionaren sabors creant la seua versió del mar i muntanya. 

 

L'Horta

Si bé el clima de les Pitiuses és el més sec i càlid de les Illes Balears, a Eivissa existien nombrosos aqüífers superficials que nodrien el Riu de Santa Eulària i altres torrents i fonts. Els plans de Vila, Sant Jordi i Sant Antoni tenien el nivell freàtic a pocs metres i mitjançant sènies primer, o molins de vent i motors després, permetien regar les zones més fèrtils de l’illa. L’horticultura era especialment intensa a la vora del Riu de Santa Eulària i al pla de Vila, on els pagesos de la Parròquia de Jesus, s’anomenaven Hortolans. La terra no descansava pràcticament, i durant tot l’any es succeïen conreus i collites.

Veure productes 

El secà

El secà és el paisatge agrari més estès a l’illa d’Eivissa. Consisteix en un policultiu d’arbres fruiters, ametllers i garrovers, principalment juntament amb oliveres, figueres i vinyes vorejant les feixes. Entre els arbres es sembraven cereals i farratge. El pla de Corona constitueix un entorn on l’ametller és el protagonista, encara que abans la figuera, de vida més curta, l’acompanyava.

Veure productes 

El bosc i la Garriga

Eivissa, l’illa de pins. El pi blanc, Pinus halepensis, el mateix que es troba a l’altre extrem del Mediterrani, és l’arbre dominant naturalment a Eivissa i adaptat al seu clima sec i càlid. Font d’energia i productes forestals com la reïna o la carraca de pi, és l’hàbitat on es troben els pebrassos (Lactarius sanguifluus) , el bolet més preuat a Eivissa. A més bé als marges del bosc o a l’interior, hi eren situades les caseres antigues tradicionals d’abelles ja que eren on tenien protecció i una font d’alimentació. Les garrigues, allí on el bosc era menys espès, és on trobarem les plantes aromàtiques i medicinals més importants per als eivissencs: la frígola de Sant Joan, el romaní, el tomaní o el ginebre.



Veure productes 

La mar

En una petita illa com Eivissa, la mar Mediterrània és omnipresent. Eivissa es troba en una confluència de corrents que ha estat el lloc de pas de les migracions de grans peixos com les tonyines. La riquesa dels seus fons ja fou aprofitada a gran escala per fenicis i romans per exportar salaons o obtenir tints de púrpura a partir dels cornets (Murex). La mar, la gran despensa dels eivissencs, des de l’humil gerret, fins a la delicada llagosta, és una font d’ingredients bàsics per a la cuina eivissenca.

La mar immensa acull diferents ecosistemes de gran riquesa

Prop de la superfíe, no més enllà de 40 m de fondària, es troben les praderes de posidònia, que no una alga, endèmiques de la Mediterrània. De gran valor ecològic. Creixen en fons arenosos que fixen amb les seues arrels. Veritables boscos marins, alliberen grans quantitats d’oxigen que mantenen les aigües transparents. A més les closques dels petits organismes que s’hi desenvolupen generen les sorres blanques que cobreixen les platges. Les seues praderes allotgen una població rica i diversa de peixos i altres organismes. I a més, les praderes de posidònia situades entre Eivissa i Formentera estan reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Les zones rocoses i escarpades de les costes i dels illots formen també un ecosistema de gran valúa,  amb espècies adaptades a ella: és el regne de la llagosta, les morenes, anfosos i rotges.

I més endins, els fons marins entre 150 m i 600, entre la foscor és l’hàbitat d’espècies tant valuoses com la gamba vermella o l’escamarlà.

.
Veure productes